El plató virtual de la Zoï estava mig submergit i, per tant, tenia finestres estanques per evitar que entrés aigua, tot i la humitat evident que es filtrava.
El plató virtual es situa rera els actors mitjançant croma i les càmeres controlen la seva posició real mitjançant uns sensors que transmeten la informació de situació al sistema que controla el plató en tres dimensions.
